www.carteleraturia.com

viernes, 4 de junio de 2010

EL ARTE DE LA COMEDIA

Fin de semana excepcional. En lo teatral me refiero. Carles Alfaro, nuestro cómico exiliado, volvió a esta su casa con la compañía que lo acoge, La Abadía, para ofrecer cuatro representaciones únicas de El arte de la comedia de Eduardo de Filippo.
El Micalet se abrió a esta troupe que celebra su XV aniversario. Y es que los teatros gestionados por el Consell de Camps son cicateros con nuestros creadores. El antiguo teatro de Carles Alfaro, l’Espai Moma, programa a cuenta gotas tras hacerse el Consell cargo de él. El Principal se cede a Raphael para que promocione su último disco, y el costoso –un millón de euros al año en mantenimiento y seguridad- Palau de les Arts se dedica a un ecléctico III Festival del Mediterráneo. Hay excepciones menores, como para cubrir el expediente. El Rialto tiene en cartel otra obra de De Filippo, Questi fantasmi, a cargo de Teatres de la Generalitat. También el Talia es sensible a la cantera valenciana. En todo caso, un panorama desolador que deja a nuestra escena fuera de los principales circuitos nacionales, por no hablar de la posición que ocupamos en la esfera internacional. De vergüenza.
El arte de la comedia fue escrita por De Filippo en 1965, en Nápoles. Sin embargo, el público valenciano se identifica y ríe con las situaciones, reconoce a los personajes, siente como próxima la mordaz crítica al poder…La obra mantiene su vigencia, su frescura, aunque como suele decirse, cualquier parecido con la realidad sea pura coincidencia. O no.

CÓDIGOS
El teatro tiene sus códigos de representación. Como la vida misma. Y es que tenemos códigos para todo. Deontológicos, de circulación, de buenas conductas,… incluso el PP tiene su código anticorrupción. Papel mojado. En les Corts, Angel Luna, el aguerrido portavoz del PSPV, enseñó a Camps el Código Penal, y el aún Molt Honorable respondió con mofa, que allá el socialista con su código, que él envuelto en la senyera es inmortal. Vamos, como Belfegor, el televisivo fantasma del Louvre. Teatralmente patético o patéticamente teatral. Mal teatro en todo caso.
El arte de la representación no es exclusivo de los actores. No hay más que ver la sobreactuación de algunos políticos. Por ahora, la palma se la lleva el Molt Honorable imputado y sembrado –no se descartan otro tipo de dopajes- a la hora de idear estupideces. Claro que Rita, su madrina y ángel custodio, le pisa los talones. Ella, que vive bajo una frágil cúpula de cristal, se atreve a dar consejos a Sonsoles, la mujer de Zapatero. Su grueso trazo verbal igual sirve de ariete contra el legítimo gobierno de ZP, como contra los vecinos del Cabanyal-Canyamelar a los que tilda, día sí, día también, de violentos antisistema. El insulto le sale tan ronco que parece una vulgar reina de la cazalla y del Bulldozer.
No hay que perder de vista al Conseller de Agitación y Propaganda. Su negociado tiene poco dinero, pero sabe cómo distribuirlo para que aparente mucho más. No hay día sin su foto en la prensa. Ni sin sus consejos. Él, que caminó sobre las aguas desde la izquierda a la derecha más extrema, sabe como nadie el valor de una consigna. Su misión, además de promocionarse, es mantener prietas las filas del PP parlamentario. En estos tiempos de zozobra hace falta disciplina para que nadie se raje. El otro día, sin ir más lejos, les leyó la cartilla a los diputados autonómicos. Si queréis continuar en la poltrona, no hagáis olas, les dijo, tranquilizándolos con las encuestas que él mismo cocina. Un maestro en el arte de Talia.
MUERTOS
Lo importante es la apariencia. Aunque a veces, ni eso. Bancaixa devino Bancaja y dejó de promocionar el valenciano. A excepción del cartel, nada está en valenciano en la exposición de tanagras –figuras griegas de carácter funerario- del Louvre que puede verse en sus salas. Así está la oferta privada. La pública no es mejor.
Para Javier Varela, nuevo director del MUVIM, amigo de Rus, alcalde de Torrebaja y militante del PP, el museo que ahora dirige es un “cadáver exquisito”. Quiere programar exposiciones sobre la ampliación de la avenida Blasco Ibáñez, o sobre la Albufera. Vamos, “ofrendar nuevas glorias a España” con apariencia de modernidad. El caso es que la escena política valenciana, como en El arte de la comedia, se va llenando de muertos que parecen vivos. Al final, todos forenses.
URBANO GARCIA

Imágenes:
Cartel El Arte de la Comedia
El Arte de la Comedia
Rita en Pleno Ajuntament Javierastasio Blogspot
RialtoCamps y Depardieu Las Provincias
Cartel de Questi Fantasmi
Angel Luna con el Código Penal en les Corts. EFE
Rita y Camps fotolog
Un cadaver exquisito dialogica blog
Blasco con mujeres inmigrantes Conselleria
Fachada Centro Cultural Bancaja URBANO
Un Cadáver Exquisito dialogica blog

lunes, 31 de mayo de 2010

EL GUETO DE GAZA

València, 31 de maig de 2010.

Per SMS, Facebook, correu electrònic, telèfon mòbil,...s'ha convocat als ciutadans a manifestar la seua repulsa a l'atac que l’exèrcit israelià ha fet als vaixells amb ajuda humanitària que intentaven entrar a la franja de Gaza, sotmesa des de fa mesos a un cruel e injust bloqueig per part d'Israel.

Pel seu interés, reproduïsc l'article publicat a linformatiu.com:

Israel ataca la flota solidària i mata almenys a 14 activistes
El vaixell amb 1.000 tones d’aliments i medicines per a la franja va ser atacat anit per soldats israelians. A la flota viatja el periodista valencià David Segarra i dos activistes catalans, tots tres es troben sans i estalvis.
El Navi Marmara de La Flota per la Llibertat es trobava a la una de la matinada de hui dilluns a 78 milles de Gaza. A la mitjanit una flota de 4 vaixells i 2 helicòpters es van acostatr a la Flota de la Llibertat per a intimidar als tripulants, que en estos moments estan en aigües internacionals.

Quan ningú s'ho esperava un grup de soldats israelians ha abordat des d'un helicòpter el vaixell solidari. En l'atac han mort, almenys, 14 activistes segons han publicat diferents mitjans internacionals. Els dos activistes catalans estan vius i tant la Generalitat catalana com el Govern central ha confirmat que el valencià david Segarra també està sa i estalvi, membre de la Unió de Periodistes Valencians. Estan a l'espera de ser repatriats.
El govern hebreu ha justificat l'atac malgrat haver sigut en aigües internacionals assegurant que els seus soldats van ser atacats amb ganivets. Espanya i la UE han demanat explicacions a a Israel per l'atac. La flota desembarcarà en poques hores i es coneixeran més detalls perquè les comunicacions amb el vaixell estan tallades.

Esta vesprada a les 19 hores s'ha convocat una concentració a la Plaça de l'Ajuntament per a solidaritzar-se amb la flota de la Llibertat. També per condemnar la masacre portada a terme per l'exèrcit israelià.

La Flotilla de la Llibertat compta amb 7 vaixells i un total de 800 persones a bord (entre elles 25 parlamentaris europeus) tenia pensat arribar a Gaza hui però les maniobres de l’exèrcit poden evitar que mil tones d’aliment si menjat arriben a la població palestina, assetjada des de fa dos anys per Israel.

S'ha convocat una concentració enfront del Consulat d'Israel a Barcelona, a les 19 hores de hui si finalment s'intercepten els vaixells.
L'estat d'Israel ha declarat les aigües de la costa de Gaza “zona militar”, després de qualificar d'acte “de provocació” la Flotilla de la Llibertat. Aquesta Flotilla, que va partir el passat dia 26 de les costes de Creta, transporta més de 800 persones de la societat civil internacional (entre elles, 15 parlamentaris de la Unió Europea) i al voltant de 10.000 tones d'ajuda, en el que s’ha considerat ja la major acció de vocació pacífica en la història de l'activisme humanitari.

La declaració unilateral de l'estat d'Israel converteix qualsevol traspàs dels límits de vaixells sense autorització en un acte il•legal, i per tant considera legítim interceptar la Flotilla i dirigir-la cap al port de Ashdod, on arrestaria als seus passatgers i els traslladaria a un centre de detenció temporal.
Tenint en compte que les aigües de la costa de Gaza no li pertanyen segons la legislació internacional, les accions de l'estat Israelià podrien ser considerades, com a mínim, de pirateria, segrest i detenció il•legal, sense oblidar que incorren en una contradicció bàsica al assegurar oficialment que ja no estan ocupant la Franja de Gaza.

El portaveu de la nova Alta Representant d'Afers Exteriors i Política de Seguretat de la Unió Europea, Catherine Ashton, ha emès un comunicat oficial cridant a la calma de les parts i reiterant la posició europea d'una obertura “immediata, sostinguda i sense condicions de les fronteres per al flux d'ajuda humanitària, productes comercials i persones de i cap a Gaza”.
L'estat d'Israel ha declarat les aigües de la costa de Gaza “zona militar”, després de qualificar d'acte “de provocació”.

Fins al moment, l'única manifestació del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació ha estat assegurar que es prestarà la deguda “assistència consular” a Manuel Tapial i Laura Arau (els dos ciutadans catalans que participen en l'acció) en cas que els detingueren.

Els inicialment 9 vaixells de la van partir des de diferents punts del Mediterrani unint-se a l’illa de Creta el dia 26 de maig, després de l'arribada del Mavi Marvara, un vaixell de càrrega que va partir a mitjans d’abril de les costes irlandeses. Este vaixell, esponsoritzat pel poble Malaisi i que porta materials donats per la ciutadania d'Irlanda, Escòcia i Gran Bretanya, conta també amb el finançament de milers de persones del voltant del món.

L'acció està coordinada pel Free Gaza Movement i participen la Turkish Relief Foundation, la Perdana Global Peace Organization de Malàsia, la Campanya Europea per a acabar amb el setge de Gaza i les iniciatives Sueca i Grega Boat to Gaza.
El primer viatge del moviment Free Gaza va tenir lloc a l'agost del 2008, quan es van traslladar a 44 passatgers de 17 països, després de dos anys de treball per a aconseguir donacions i materials. Entre ells hi era María del Mar Fernández, catalana de Vilanova i la Geltrú. Advocada criminalista retirada, dedicada al suport actiu de Palestina, ha estat ferida en diverses ocasions per les tropes israelianes mentre participava en manifestacions pacífiques.

Després d'este primer, històric, viatge, se n'han realitzat set més, amb estudiants, periodistes, parlamentaris de la Unió Europea, i persones anònimes d’arreu del planeta. L'últim dels viatges va ser interceptat per l'exèrcit israelià el 30 de juny de 2009. Els 21 passatgers del Spirit of Humanity van ser segrestats abans de ser deportats entre el 3 i el 7 de juliol. Entre ells es trobaven la premi Nobel Mairead Maguire i la ex congressista nord-americana Cynthia McKinney. http://www.linformatiu.com/
Fotos:
URBANO GARCIA Concentració en València solidaritat Gaza 31 de maig de 2010
L'INFORMATIU David Segarra entre Laura Arau y Manuel Tapial, tres dels activistes del vaixell solidari amb Gaza


domingo, 30 de mayo de 2010

XÚQUER

Sueca, 29 de maig de 2010.


Imatges:
URBANO GARCIA Manifestació Xúquer Viu Sueca 29/05/2010
Foto del Riu Xúquer al seu pas per Alzira. Seisdoble blog
FELIX BENITO Acuarel.la del Riu Xúquer

AJUSTES

Llegó la mala hora de apretarse el cinturón y adelgazar la estructura del Estado. Ese sueño tan querido por quienes obtienen de la falta de controles su mejor fuente de beneficios. Digo de esos neo liberales que nos han llevado con su ambición especulativa a la actual crisis, financiera y algo más. Y allá que va la socialdemocracia dispuesta a echar una mano para sacarnos del marasmo. No faltan a esta cita con la historia los estudiosos del marxismo que repiten, no sin razón, que lo que ahora ocurre ya lo predijo el maestro. No lo de la socialdemocracia que, como conviene saber, el propio Marx contribuyó a fundar. De lo que habló el filósofo fue de las crisis cíclicas del capitalismo. Y aunque la actual no tenga todas las características de las estudiadas por él, sí que tiene elementos parecidos que la hace equiparable.
RECETAS
Siempre que estalla una crisis económica surgen liberales iluminados dispuestos a dar la receta mágica que resuelve todos los problemas. La fórmula suele ser siempre la misma: un poco de abaratamiento del despido, algo de flexibilidad laboral, y mucho de adelgazamiento del Estado. Es curioso que nunca se haya demostrado su eficacia. Da igual. El caso es remar hacia ese objetivo. Por eso las recetas de Rajoy y su cohorte nos suenan a déjà vu. Son viejas recetas. Lo mismo les ocurre a las propuestas del Fondo Monetario Internacional y de la Unión Europea. Viejas recetas, sin atisbo de autocrítica, sin voluntad de corregir errores pasados. Se limitan a ir a favor de la corriente dominante, sin pensar que al final del rio puede haber un peligroso salto de agua.

Soluciones alternativas haberlas, haylas. Aunque carecen de coro mediático que las publicite. Se puede optar, por ejemplo, por incrementar el impuesto de las sicav. Esas Sociedades de Inversión de Capital Variable que tan solo tributan el 1%. Se podría recuperar el impuesto de Transmisiones. La revisión del Concordato con el Vaticano podría facilitar otras recaudaciones, anulando la financiación de la enseñanza religiosa, o los beneficios fiscales de los que goza la jerarquía católica. Por no hablar de la persecución a la economía sumergida. Posiblemente, la socialdemocracia gobernante guarde alguna de estas soluciones en la recámara de sus propuestas. Por ahora, el Presidente del Gobierno ha preferido aplicar fórmulas rápidas, de impacto inmediato en el sanedrín que dirige la UE y el FMI. Los sindicatos están con la mosca tras la oreja y ensayan una huelga que podría ser general si no hay medidas más justas.
Lo cierto es que la administración central de Estado se ha puesto a dieta. No ocurre lo mismo en algunas autonomías que, lejos de seguir el ejemplo de Castilla-La Mancha, mantienen inalterable su lista de gastos onerosos. ¡Qué ahorren ellos!, gritan a coro Rita y Camps, mientras lideran una de las comunidades y ayuntamientos más endeudados de España.

HIENAS
“Hienas bolcheviques”, así calificó Carlos Iturgáiz, discípulo de Mayor Oreja, a los que critican a Camps por su connivencia con la trama Gürtel. Lo dijo en Valencia, en el acto de exaltación al líder. Por cierto, un acto al que no asistió Rajoy, que prefirió comer caracoles en Lérida. Sólo Rita dio calor materno a su ahijado. Lo que no faltaron fueron difamaciones e insultos para intentar descalificar a ZP. Quien se retrata con esos exabruptos es quien insulta, no el insultado. ¿Dónde están las hienas?

Algo de humor. Entra un funcionario en una farmacia. Cara seria, no está para bromas. En el interior, un jubilado se desternilla de risa ante el más mínimo comentario. “Deme lo mismo que a ese señor”, dice el recién llegado. Una escena parecida ocurría en un restaurante en la película Cuando Harry conoció a Sally. La actriz Meg Ryan finge un orgasmo que ha pasado a la historia del cine. Pues eso quisiéramos todos, que alguien nos diera la receta mágica contra la adversidad. No es fácil. Muchas veces es cuestión de química, la única que puede hacer milagros en tiempos de incertidumbre.

NOTA: La CAM se fusiona en frío con otras Cajas, mientras Bancaja sigue deshojando la margarita de su futuro. Alicante da una lección financiera a Valencia.

URBANO GARCÍA
urbanogarciaperez@gmail.com

Imágenes:
P. BALBOA "Apretándose El Cinturón"
elplural.com "Rajoy"
CABILDO PAULA "FMI"
ALVARO propio blog Mi mundo "Ajustes"
Tierra tiros blog "hienas"
Meg Ryan en "Cuando Harry encontro a Sally una"

lunes, 24 de mayo de 2010

EL TRENET AL CARRER

Feia temps que no assistia a un sopar popular al carrer. ¡Hi ha tantes coses que es perden a les grans ciutats! Però l’altre dia, el divendres 21 de maig, mestres i mestresses, pares i mares, xiquets i xiquetes de l’escoleta El Trenet de València varen recuperar el carrer per a la festa. Celebraven el trenta aniversari d’una experiència pedagògica única.

Tres dècades després d’haver encetat el camí de formar ciutadans i ciutadanes lliures, hi ha que obrir de nou una finestra a la festa amb veïns i veïnes. Per aixó varen parar les taules a la plaça de Patraix, el barri que acull El Trenet. Molts dels deixebles que han pasat per esta escoleta encara viuen a Patraix, i porten al seus fills al mateix lloc on ells varen aprendre les primeres cançons.
Per celebrar l’aniversari, pares i mares, xiquets i xiquetes han gravat un CD amb cançons de les que es canten als patis de El Trenet, i l’han posat el títol de Trentatrens. L’idea original i el disseny de la caràtula són obra d’antics alumnes de l’escoleta. Alumnes que varen tindre el seu primer aprenentatge en un ambient de llibertat.
Des de la creació de El Trenet per un grup de joves mestres, ha plogut molt al País Valencià. Al principi es varen constituir en cooperativa. València bullia com cassola en forn, i les inquietuds pedagògiques omplien de projectes nous als recents titulats en magisteri. Rosa Sensat, Freinet,... eren models a imitar, però també estava el reviscolament del valencià. La construcció d’un país en llibertat passava per la creació de ciutadans lliures. I tot això no seria possible sense una escola moderna.

Després vingueren els retalls. L’arribada del PP a l’Ajuntament de València va ser un desastre per a l’educació infantil. Les escoletes varen ser les primeres en patir la política de la dreta. Es varen tallar les subvencions. Es varen tancar les poques escoles infantils públiques que hi havia. I es va implantar el xec escolar, una mena de subvenció als pares per a poder mantindre les escoles privades. El valencià es va abandonar i les modernes pedagogies es varen criticar per poc arrelades a les suposades necessitats socials.

Trenta anys després, El Trenet encara te les seues portes obertes. És un centre autoritzat per la Conselleria d’Educació, que subvenciona als pares dels xiquets amb 140 euros, si tenen 1 ó 2 anys, i 92 si són de 2 ó 3. Trenta anys després, els mestres i mestresses treballen amb la mateixa il•lusió del primer dia, per que això, la il•lusió, no s’acaba mai.

L’escoleta El Trenet està en el carrer Ramon de Castro, a l’anomenat antigament Barri Obrer, encara que també te una porta oberta al carrer Calamotxa, 12, al barri de Patraix de València.

Fotos: Urbano García