15M DIARI FOTOGRÀFIC

València, 19 de juny de 2011.

Plaça del 15 de Maig. 19h.

Hui és el dia de la Manifestació Global.

La gran prova de que el 15M és més que una efímera explosió.

A la mateixa hora, milers de ciutadans estan convocats

a mostrar la seua indignació als carrers. 

Madrid, Barcelona, Sevilla, Alacant,...i València

són algunes de les ciutats on el 15M vol fer-se escoltar. 

A Madrid, les marxes des dels pobles del voltant han matinat.

A les 9h ja hi ha grups de indignats entrant a la ciutat.

A València les marxes són per la vesprada.

A les 18h, camí de la plaça em trobe a un grup que ve de Campanar.

Al poc, s’afegeix un altre grup que ve de Burjassot...i els de Paterna.

En arribant a les Torres de Serrans, el grup ja és una manifestació. 

Des de tots els carrers fluix un riu de gent a la plaça 15 de Maig.

¿On és la capçalera? Es pregunta tothom.

A la porta de l’Ajuntament, una gran pancarta anuncia que aixó és el cap.

A les 19h es posa en marxa la gran manifestació

 en direcció al carrer Xàtiva.

Fins les 22 hores, València estarà envolta en una gran indignació.

Contra els retalls a l’Estat del Benestar.

Contra les polítiques econòmiques de la Unió Europea.

Contra el preu que els més dèbils de la societat estan pagant per la crisi.

Contra el Pacte de l’Euro que castiga als ciutadans i premia als banquers.

Estes són algunes de les imatges d'una històrica jornada.

(...a suivre)

València, 18 de juny de 2011.

Plaça del 15 de Maig. 20h.

A les 18 hores es fa la manifestació en defensa de l’escola pública.

A les 20h a la plaça del 15 de Maig es reuneix l’assemblea general.

Demà, 19 de juny, serà la manifestació global. 

Hui, a l'assemblea es parla d’alçar el campament.

Les comissions estan per posar fi a l’acampada.

Però els acampats volen continuar.

El campament es deteriora i ja no representa el 15M.

Però hi ha gent que vol romandre.

No es fàcil trobar una solució de consens.

El temps dirà.

Es parla de l’acampada al Cabanyal coincidint amb la Fórmula 1

València, 16 de juny de 2011.

Plaça del 15 de Maig. 20h.

Les carpes on es fan les reunions estan buides.

Tothom està a l’assemblea.

Hui no hi tanta gent com altres dies.

La jornada ha sigut molt intensa. 

València, 16 de juny de 2011.

Al voltant de les Corts Valencianes. 12h.

Hui, els diputats i diputades autonòmics 
trien al President de la Generalitat.

El PP, amb majoria absoluta, imposa el seu candidat Francisco Camps.

Cotino no trau el seu crucifix,
 però al carrer el 15M està present.

Esta vegada s’imposa l’actitud pacífica.

No hi ha provocacions. No hi ha aldarulls.

Ni volen les porres, ni hi ha detencions. 

Però els indignats no es queden en silenci.

“El President a Picassent” sona més fort que mai.

Les al·lusions a xoriços i corruptes són constants.

Una indignada llig una carta de Sampedro.  

València, 15 de juny de 2011.

Plaça del 15 de Maig.

Primer mes de la revolta democràtica.

València ja té alcaldessa. És la mateixa que tenia, Rita.

La nova vella alcaldessa diu que veu marihuana 
des de la finestra del seu despatx. 

També diu que l’han dit els policies municipals que

 a la plaça hi ha gent acampada que no es de fiar.

Que són okupes organitzats i violents.

Un mes després, la plaça ja no és l’únic símbol del 15M.

A molts barris de la ciutat han nascut assemblees.

A la plaça cada dia hi ha menys gent acampada.

I els que encara resten entretenen el seu temps netejant l’espai públic. 

València, 13 de juny de 2011.
Plaça del 15 de Maig

Dilluns. Les casseroles descansen en un racó de la plaça.
Hui hi ha poca assistència a l’assemblea.
Es nota que la gent s’està cansant de no avançar.
El debat continua, però es demanen més resultats.

València, 12 de juny de 2011.
Plaça del 15 de Maig

És diumenge, hui hi ha assemblea general.

Abans, hi ha una reunió on parlen les assemblees de barris.
Hi ha un fum de propostes.
 El moviment 15 de Maig s’ha anat descentralitzant.
Parlen veïns de Patraix, i de Natzaret, de Russafa i Benimaclet.
Un indignat parla de la preparació de la marxa a Madrid del 19 de juliol.
Mentre, el campament a la plaça mostra senyals de decadència.
Madrid i Barcelona ja estan desmuntant els seus campaments.

Però València encara no ha decidit el moment per fer-ho.
 L’assemblea es divideix entre els que volen alçar el campament i els que no.
“El campament és un símbol”, diuen els partidaris de quedar-se.
“A complit el seu paper, ara cal eixamplar-ho”, diuen els que no.
 Els que es volen quedar ja ho són. Uns 30 passen la nit a la plaça.
En estos moments, no aporten res al 15M. Són un llast.
 Les càmeres de Canal 9 estan camuflades.

València, 11 de juny de 2011.
Plaça del 15 de Maig

Constitució dels Ajuntaments eixits de les últimes eleccions locals.
 A València, el PP te majoria absoluta, però entren
al Consistori els grups Compromis (amb 3 regidors)
i Esquerra Unida (amb 2).
 Els "indignats" del 15M protagonitzen una sonora casserolada.
 Hi ha molta policia rodejant l’Ajuntament.
 I es viuen moments de tensió en gran part degut a
certes provocacions de la policia.

Al final de la sessió constituent,
mentre els regidors del PP van a la basílica a donar les gràcies a la Geperudeta, els de Compromís s’acosten a la plaça a parlar amb els “indignats” del 15M.

València, 10 de juny de 2011.
Plaça del 15 de Maig



Ressaca després d’una jornada molt intensa.

Pel matí hi ha calma a la plaça,
però per la vesprada es fa una marxa fins
a la porta de les Corts i al carrer Blanqueries, seu del PSPV.

La noticia del dia ha sigut la detenció a Espanya de dos membres d'Anonymus.

La organització que lluita per la transparència no te una estructura jeràrquica.
A TVE els han comparat amb Al Qaeda.

Per la nit es fa l’assemblea general del dia

 on parlen els detinguts del dia anterior.

 

València, 9 i 10 de juny de 2011.
Des de la Plaça de la Mare de Deu,
a la Ciutat de la Justícia.

A les 20h. termina la concentració de Escola Valenciana.
Des de la Plaça de la Mare de Deu, i des de la del 15M
va confluint un riu de gent al carrer Barques.

Els manifestants, acompanyats de grups de música,
es concentren davant la Delegació de Govern, al carrer Colón.

I des de Colón enceten la marxa cap la caserna de Zapadores.
En la seua Comissaria de Policia estan detinguts
cinc "indignats" del 15M acusats dels incidents del matí.

Llibertat detinguts! El president a Picassent!
Són alguns del crits que s’escolten durant la marxa.
Des d’alguns balcons es veuen mostres de solidaritat.

Un fort cordó policial impedeix que la gent aplegue a les portes de la caserna.

La marxa es para davant de la policia.
Hi ha moments de tensió. També es guarden uns minuts de silenci.

A les 20 hores, abans de que la marxa arribara a Zapadores,
els detinguts havien sigut traslladats al Jutjat de Guàrdia.

Passades les deu de la nit, la protesta es trasllada a la Ciutat de la Justícia.
Fins la 1 de la matinada, els detinguts presten declaració.
Davant la insistència dels advocats i la manca de proves,
es retira la denuncia a un veneçolà –membre d'una associació de protecció dels animals-
per agressió a la policia amb unes tisores.

A la 1 i quart, tots els detinguts, els cinc, són deixats en llibertat amb càrrecs.


València, 9 de juny de 2011.
Plaça de la Mare de Deu, 19h.

Els "indignats" de la Plaça 15M de València es solidaritzen
amb la gran protesta cívica convocada per Escola Valenciana
contra la decisió del Consell de Camps de suprimir les línies
en valencià de les escoles i instituts públics i concertats del país.

La gent ompli de gom a gom la Plaça de la Mare de Deu.
També protesten per la càrrega de la policia
contra els manifestants del matí a les portes de les Corts Valencianes.
Hi ha cinc detinguts. Tots indignats, cap policia.

València, 7 de juny de 2011.
Plaça del 15 de Maig, 20h.

Après la pluie

València, 6 de juny de 2011.
Plaça del 15 de Maig, 22h.

Tot està més net i organitzat.
Pel matí es sembla més a una fira alternativa,
que no pas a una acampada de protesta.

A pesar de haver baixat la intensitat a la Plaça, 

s’ha reestructurat i continuen reunint-se els grups de treball

i les assemblees.

València, diumenge 29 de maig de 2011.

Plaça del 15 de Maig, 22h.

Indignats i anonymus fan vigia

a les portes de l’Ajuntament de València.

València, dissabte 28 de maig de 2011. 

Plaça del 15 de Maig, 12:30h.

 

Hui la plaça està més habitada que entre setmana. 
Tampoc la gent és la mateixa. 
Es veu gent coneguda, i algú alt càrrec de la Generalitat.

Hi ha grups de treball reunits, com el d’acció, però també hi ha gent que fa altres coses. Per exemple, els pallassos  que estan netejant l’Ajuntament, o els ioguis que intenten llevar els mals esperits de la Casa Consistorial.

Han aparegut nous grups de treball.

U d'ells està dedicat a "recuperar ciutat", el segon nom de Salvem el Botànic.

A pesar de la pluja, tot està preparat per l'assemblea de les 20h.

València, 27 de maig de 2011. Carrer Colón 19:30h.

La manifestació comença davant la Delegació de Govern  

FOTOS: Pasqual Requena

València, 25 de maig de 2011. Plaça del 15 de Maig, 21:30h.

L'assemblea de totes les vesprades acaba de terminar, es formen rogles i els grups de treball continuen debatent propostes. Però també es l'hora de sopar i alguns acampats s'acosten al servei de logística on hi han begudes i entrepans. 

València, 24 de maig de 2011. Plaça del 15 de Maig, 20h.

València, 23 de maig de 2011. Plaça del 15 de Maig, 19h.

Hi ha indignació, molta indignació. També dubtes sobre el futur, sobre el temps que durarà aquesta experiència de debatre públicament sobre les mancances de l'actual democràcia i com construir un futur més democràtic i participatiu. 

València, 22 de maig de 2011. Plaça del 15 de Maig, 24h.

Mentre en les places del 15M milers de persones debatien com ampliar els límits de la democràcia, en les urnes del 22M s'acumulaven els vots al partit que vol retallar-la. Terminat l'escrutini amb el triomf absolut del Partit Popular, els acampats a la plaça del 15 de Maig de València, varen encendre ciris en un xicotet altar dedicat a Santa Rita, la patrona del dia, per a que l'alcaldessa no enviara eixa nit als serveis de neteja a rentar la plaça. 

València, 21 de maig de 2011. Plaça del 15 de Maig, 20h.

JORNADA DE REFLEXIÓ

València, 21 de maig de 2011. Plaça del 15 de Maig, 12h.

València, 20 de maig de 2011. Plaça del 15 de Maig, 2oh.

València, 20 de maig de 2011. Plaça del 15 de Maig, abans plaça de l'Ajuntament, 12h.

Foto: Jacobo Méndez Díez

Foto: Mónica Torres

València, dijous 19 de maig de 2011. Plaça del'Ajuntament, 20:30

València, 17 de maig de 2011. Plaça de l'Ajuntament, 19h.

 Dos díes després de les concentracions del 15M convocades per Democracia real ¡Ya!

València, 17 de maig de 2011. Plaça de l'Ajuntament, 19h.

València, 17 de maig de 2011. Plaça de l'Ajuntament.

Anit va ploure molt.

Este matí, a les 12 encara hi havia roba estesa.

Fotos: URBANO GARCIA

PENSAR Y VOTAR

No hay duda, vivimos una situación de emergencia democrática. No hay más que repasar algunos de los hechos y dichos que han protagonizado nuestras autoridades autonómicas y municipales -en funciones- durante los días que llevamos de campaña electoral. 

Camps: ''El abuelo de Zapatero no le transmitió ternura y cariño''  

Al bajo perfil de la misma se une un débil llamamiento a la participación. ¡Cómo no!, la excusa es la tan socorrida crisis económica. Pero que no nos engañen. La verdadera razón es que al PP, por lo menos al valenciano, no le interesa que participe mucha gente. 

Sabe que su electorado está movilizado y tiene claro a quién votar, el PP aglutina todo el voto de la derecha. Más aquí, en donde su régimen regional católico anula la aconfesionalidad del Estado, elimina la pluralidad política y social, y recorta gran parte de los derechos democráticos.  

                El jueves 5 de mayo, una importante representación de organizaciones y asociaciones cívicas valencianas –de Oriola a Vinaròs- hizo público un manifiesto llamando a votar el 22M. Un hecho que no se daba desde la sacrosanta Transición. Votar pensando, ¡claro! Pensando en que elegimos a quienes gobernarán la autonomía y los ayuntamientos el próximo cuatrienio. Eso es lo importante. 

El PP oculta al imputado Camps tras la cortina de humo de que la culpa de todo es de ZP. Pero aquí y ahora, lo que está en cuestión es si los valencianos nos merecemos un Molt Honorable que además de mal gestor, está a punto de sentarse en el banquillo por varios presuntos delitos relacionados con la corrupción.

VISIBLES

                Dice el refrán que no hay mayor ciego que el que no quiere ver. O el que sólo ve a través de Canal 9, habría que añadir. De ahí gran parte del desconocimiento –mucho- que la gente tiene de los líderes de la oposición. Es difícil remontar una invisibilidad labrada durante los años en los que el PP ha reducido a la máxima expresión la pluralidad en los medios de comunicación que controla. Por cierto, casi todos. En 15 días de campaña no hay tiempo para nada. Por eso y no por otra cosa, el PP cercena la libertad de información, la pluralidad, y el acceso a los medios durante toda la legislatura. Prefiere una radio televisión autonómica desacreditada y sin audiencia que plural. También nos jugamos eso el 22M. 

Pero la invisibilidad no afecta tan sólo a los políticos. Gran parte de la sociedad civil valenciana –tal vez la más dinámica- está excluida de unos medios que sólo tienen ojos para eventos, misas y cotilleos. Que se lo pregunten si no a los familiares de las víctimas del accidente del metro del 3 de julio de 2006. Aún no se ha visto ni un solo día 3 una cámara de Canal 9 acompañando su duelo. 

En dos semanas es imposible contrarrestar los efectos perversos y continuados de tantos años de gobiernos derechistas. Se trata de uno de los mecanismos y no el menos importante, de que se vale el PP para secuestrar nuestra democracia y que Laguna, Piqueras, Martínez y Alaminos analizan en su magnífico libro, publicado por Akal, El secuestro de la democracia. Corrupción y dominación política en la España actual. Como dice Vicent Soler: “Asistimos a una campaña electoral en donde las posiciones de partida son muy diferentes entre las candidaturas en liza. Y ello dice muy poco de la salud democrática de la sociedad valenciana”    

DIGNOS

                Ante tanta infamia y manipulación sólo cabe alzar la voz de la dignidad. Es lo que nos queda a quienes pensamos que la política no es una carrera para medrar y hacerse rico. Piensa y vota. Indígnate y vota. O como dice el manifiesto de las organizaciones cívicas valencianas: “Si tots votem, guanyem”. 

Hay otra Valencia distinta a la de beaterio y sacristía, a la que más empleo destruye (600.000 parados en la comunidad), a la que sigue fiando el futuro en el ladrillo, a la que encabeza el fracaso escolar,... 

Hay otra Valencia que ama sus tradiciones, ¡sí!, pero no las utiliza como arma arrojadiza contra los que opinan de forma diferente. Que no censura y multa para acallar las voces discrepantes. Hay otra Valencia tolerante que ama la libertad. Por eso es tan importante votar. No será por falta de opciones.     

URBANO GARCIA

urbanogarciaperez@gmail.com

Pies de foto post “Pensar y votar”

1 Piensa y vota. De www.pablorpalenzuela.wordpress.com

2 Elecciones2011

3 Votando en el 36. Agustí Centelles

4 Urna color. De www.latadelgofio.blogspot.com

5 Corts Valencianes. José Cuéllar

6 Campanya Comprimís

7 Acceso a TVV cerrado. El País

8 Concentración AV3J. Urbano García

9 Campaña 2011. De www.elperiodico.com

10 Urna y voto. De www.geocia.wordpress.com

11 Dibujo censura

RECUPERANDO CIUDAD

“Salvem el Botànic, recuperem ciutat” ese es el nombre completo de la plataforma ciudadana que nació hace 16 años para intentar frenar el urbanicidio que suponía la construcción de tres tristes torres al lado del Jardí Botànic de la Universitat de València. No ha sido fácil eliminar las amenazas. Más de tres lustros hemos tardado los ciudadanos en poder ver cumplida la protección de esta parte del paisaje urbano. ¡Enhorabuena! Parece que por fin se ha producido la conjunción astral que la ha hecho posible.

Por un lado, la crisis en la construcción y la colmatación hotelera, el Hilton y el Sidi Saler han sido los últimos hoteles en cerrar; por otro, el enquistamiento de un conflicto arrastrado demasiado tiempo y que amenazaba con agriar las relaciones entre Ayuntamiento y Generalitat. ¡Sí!, digo bien, enturbiar las relaciones entre dos administraciones gobernadas por un mismo partido, el Popular. Y es que cada una ha ido por su lado. No hay más que repasar los últimos años. 

Desde que en 2006 la Generalitat declaró el Botànic Bien de Interés Cultural, el Consistorio no ha hecho nada para proteger su entorno, tal como le obliga la ley. La Conselleria de Cultura limitó a 5 las alturas a las que se podía edificar en el solar de Jesuitas, pero el propietario del terreno, Antonio Mestre, se negó y denunció a la administración autonómica ante el TSJ de la CV. La sentencia judicial dio la razón al promotor y fue un varapalo para el Consell de Camps. Lo lógico hubiera sido recurrir ante el Supremo. ¡Pues no!, el único recurso fue el de Salvem el Botànic. El Ayuntamiento se personó también en el recurso, ¡pero al lado del promotor, no de los vecinos!, cabe mayor mezquindad. El Supremo, frente a posiciones proteccionistas del paisaje, dio de nuevo la razón a Antonio Mestre permitiéndole levantar 11 pisos. ¿Dónde ha estado todo este tiempo la voluntad política del Ayuntamiento para resolver este litigio? Por tanto, menos flores Rita.

LEGITIMIDAD

                “Salvem el Botànic, recuperem ciutat” fue el primero de todos los Salvem que trufan el asociacionismo valenciano. No está mal que acabe bien la historia de su reivindicación. Un ejemplo a seguir. 

Las organizaciones cívicas también tienen su legitimidad. La de Salvem el Botànic se ha conseguido después de años de lucha en varios frentes: la movilización ciudadana, la legal reivindicando lo que es justo para el interés colectivo, y dando soluciones alternativas viables. Tres pilares al servicio de un único objetivo: recuperar como zona verde una parte del paisaje de la ciudad. La legitimidad política va por otros derroteros, no siempre coincidentes con el interés general. Por eso, en una cultura democrática, es tan importante que los políticos escuchen a los ciudadanos. Y pienso en el Cabanyal.

                La solución final, como no podía ser de otro modo, ha venido de la política. Es de su exclusiva responsabilidad la decisión adoptada. Según sus miembros, Salvem el Botànic no ha tenido nada que ver con la propuesta preacordada por el Consistorio con Antonio Mestre. Nada que ver con una permuta claramente mejorable para la ciudad. Esa es una factura que hay que cargar en la cuenta de la mayoría municipal. 

Hace menos de un año, Salvem el Botànic puso sobre la mesa soluciones menos gravosas para la ciudad que no han sido tenidas en consideración. Habría que preguntarse por qué.  

ANTECEDENTES                 

                También sería bueno preguntarnos por qué la actual autoridad municipal democrática es poco sensible a las reivindicaciones ciudadanas. Hoy es el solar de Jesuitas, pero hace años, con ayuntamientos aún franquistas, fue el viejo cauce del Turia –el llit del Túria és nostre i el volem verd-  o el Saler –el Saler per al poble- los que fueron rescatados de las fauces de la especulación gracias a la presión ciudadana. 

Y no se tardó tanto tiempo en conseguirlo a pesar de la magnitud de la empresa. Claro que la legitimidad franquista más bien era poca, y la capacidad auditiva del actual gobierno municipal parece muy lejos de ser la óptima. A lo mejor, por eso es tan importante elegir bien a quien gobierna la ciudad.

URBANO GARCIA

urbanogarciaperez@gmail.com

PIES DE FOTO:

1. El Flaco. Abrazo al Botànic.
2. Mira Bernabeu para expo. Asociacionismo valenciano.
3. Urbano Garcia. Salvem el Botànic pintando el muro.
4. Tarjeta postal de Salvem el Botànic dirigida a Rita.
5. Urbano Garcia. Passejada de Salvem el Botànic.
6. Urbano Garcia. Balcón en el Cabanyal.
7. Cartel propuesta Salvem el Botànic para solar Jesuitas.
8. José Penalba. Construcciones en El Saler. www.lasprovincias.es
9. Llit del Túria. De www.sostenibleycreativa.es
10. Urbano Garcia. Passejada de Salvem el Botànic. 

PRIMER DE MAIG DE 2011

Tal vegada no hi havia tanta gent als carrers de València manifestant-se com era de desitjar. Però enguany hi havia un fum de motius per a la protesta. Al menys 4 milions,  9 cent mil...raons per la indignació. L’atur ja toca la porta dels cinc milions de persones, una xifra insuportable en qualsevol democràcia.  

Per primera vegada, la manifestació central dels dos grans sindicats, UGT i Comissions Obreres, s’ha traslladat de Madrid cap a les autonomies. Els seus secretaris generals, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, varen estar a València.

Què passa a casa nostra que a pesar de tenir vora 5 milions d’aturats no hi ha més protestes al carrer? La desmobilització té moltes causes. Una d’elles és que l’Estat del Benestar garanteix una sèrie de prestacions que permeten sobreviure a l’atur. L’altra explicació, i no menys important, és l’existència de una gran borsa d’economia submergida.

Dels 5 milions d’aturats, 1 milió ja no rep cap prestació. Aixó pot fer insostenible la pau social. I els sindicats no es poden creuar de braços davant esta situació.

I què passa al País Valencià? Aquí estem per damunt de la mitjana. Aquí ja estem en els 600.000 aturats. Cal dir-ho més fort i més vegades. Sembla que tota la culpa dels nostres mals la tinga Zapatero, aixó és el que diu el PP i els seus altaveus mediàtics. Però alguna culpa tindrà el PP valencià que ha sigut incapaç de crear treball estable, que ha malbaratat els recursos públics, que ha perdut temps i diners en època de bonança i ara està amb les butxaques buides.

Cal mobilitzar-se, però també cal organitzar-se i lluitar per un món més just. Clar que la crisi està fent molt de dany a les persones més dèbils, als que tan sols tenen un sou i l’han perdut o tenen por per perdre-ho. 

Segons Toxo, la culpa de la desmobilització dels treballadors i treballadores no és a soles dels sindicats, també els partits d’esquerra tenen la seua per no donar alternatives progressistes per eixir de la crisi. “Sería muy importante que en la izquierda hubiera un discurso alternativo para volver a ilusionar a la ciudadanía y situarla en la perspectiva de que nada es inevitable, que no tenemos que salir de la crisis bajo la dirección de quienes la crearon, que es lo que está sucediendo. La ciudadanía tiene que reaccionar y la reacción tiene que venir desde la izquierda”, va dir a València Ignacio Fernández Toxo

I és que al nostre país encara no ha calat l’esperit d’indignació que va propagar amb el seu llibret el nonagenari intel·lectual i resistent francès Stéphane Hessel, Indigneu-se! Hi ha moles motius per l’ indignació: que estan pagant la crisi els que no l’ha han creat; que els culpables, bancs i els financers, continuen guanyant molts diners; que totes les ajudes econòmiques semblen que sempre són per als mateixos; que la corrupció ha deteriorat la democràcia;... 

Ací el perill es que una societat sense mobilitzar vaja perdent, pel que se’ls vagen furtant, els pocs drets que encara té. El proper assalt pot ser la educació i la sanitat públiques.

Els sindicats demanen a l’esquerra més ambició, que encapçalen la lluita per una societat més justa, més igualitària, més feliç. 

Altre món és possible, altra societat també.

URBANO GARCIA

urbanogarciaperez@gmail.com

FOTOS:

Urbano Garcia 

CENTRISTAS, CENTRADOS, CENTRÍPETOS

Desde que UCD perdió el favor del electorado, el centro es el bien más preciado por estos lares. Equidistancia, moderación, equilibrio entre extremos. Todo eso podría definir el centro, al menos el geométrico. 

Pero el centro político es otra cosa, suele ser un concepto más relativo, una especie de entelequia, una fórmula comercial. Vende bien, es lo que importa. Ni de derechas ni de izquierdas, soy de centro. 

¿Lo podría decir Manuel Fraga? ¿Y Aznar o Rajoy? La derecha hispana tiene su árbol genealógico, su genoma. Tiene un pasado del que no siempre se siente orgullosa. Tal vez por eso prefiere ocultarlo. Un ejemplo. ¿Cuál es el pasado del presidente fundador del PP, es decir de Fraga? 

Muchos lo conocen, para los más jóvenes es aconsejable un paseo por wikipedia. En el pedigrí del fundador late el deseo de “construir la gran derecha que España necesita”. Entonces, ¿en qué quedamos?, ¿el PP es de derechas o de centro? Quien dice Fraga dice Rita Barberá. ¿Cuál es el pasado político de la actual alcaldesa? Da igual, lo que importa es el presente. Cierto. Pero a veces, para entender posicionamientos actuales es necesario conocer los pretéritos. Rita nunca militó en UCD. Su ideario no era de centro, ella siempre ha estado más cerca de Fraga. Tal vez por eso le cuesta tanto al PP centrar sus discursos.

REVOLTIJO

                La Gran Derecha de Fraga, o sea el PP, aglutina a todo el espectro de la derecha hispana. Las únicas excluidas de esa especie de frente popular reaccionario son las derechas que defienden un nacionalismo no español. Las demás, desde la extrema derecha franquista a la derecha neoliberal, están todas en el PP. ¿Dónde van a ir que mejor estén? Lo malo de este batiburrillo es que de vez en cuando desafina. Suele ocurrir con cierta frecuencia cuando entra en escena el tema del terrorismo. Un resorte que nunca falla con Mayor Oreja. 

Tampoco con Aznar, ni con Acebes, ni…. Lo vemos todos los días con el caso Faisán, con la puesta en libertad de Troitiño por decisión judicial, o con la ilegalización de la listas abertzales. ¿Qué nos pilla lejos? No tanto. De la camada popular valenciana son Gil Lázaro y Cotino. Al primero le toca dar la matraca para desgastar a Rubalcaba. Al segundo, cuestionar el papel de la policía en la lucha antiterrorista. 

Precisamente él, Cotino, que fue Director General de la Policía con Mayor Oreja en el ministerio del Interior. Cotino, como buen seguidor del Opus Dei, ruega a Dios sin dejar de dar con el mazo. O sea, sin desatender sus negocios. Uno de los más suculentos lo fraguó en 2006 con la visita del Papa de Roma a Valencia. Cotino fue entonces el mediador necesario entre la fundación creada ex profeso por el PP para el evento y la trama capitaneada por Correa y el Bigotes. 

Veremos lo que da de sí el tema Gürtel, pero desde luego hay más tela que cortar que la de los tristes trajes. A pesar de la tardanza, así parecen entenderlo los jueces instructores de las varias causas en que se divide el caso.

PARA OFRENDAR

                “Estem molt preocupats pel retard en la resolució del procediment judicial respecte a Camps”, dijo Rafael Blasco ante los micros de Catalunya Ràdio. ¡Lógico! Hasta el mismísimo Camps está preocupado a pesar de los analgésicos y tranquilizantes que a buen seguro requiere su estado postoperatorio. Su convalecencia le llevó a anular la cita con Artur Mas y ha disparado todo tipo de especulaciones. Al desgobierno se suma su fuera de juego. En los mentideros periodísticos se habla de la claustrofobia de Camps ante el túnel de la resonancia magnética, y del pacto con Rajoy para retirarse una vez pasado el trance electoral, o de los sustos que le da su tensión descontrolada,…todo rumores, nada más que rumores. 

Lo cierto es que queda poco del andarín que coronaba las cumbres del Penyagolosa a golpe de renaixença en la mochila. En su lugar tan sólo hay un doliente doncel dispuesto a hacer mutis por el foro. ¿De qué sirve tanto sacrificio? 

Todo para que luego diga De Cospedal que “los servicios informativos de TVE no son imparciales ni objetivos”. ¿Es que esta mujer no ve Canal 9? ¿Es que no sabe lo que hacen los suyos con las televisiones públicas que controlan? Ingratos, más que ingratos. 
http://youtu.be/HziGOzKOb9w

URBANO GARCIA

urbanogarciaperez@gmail.com

RÓTULOS IMÁGENES POST CENTRADOS:

1. Cartel “Viaje al centro de la Tierra”. De www.maxcaratulas.com
2. Logo UCD. De www.transicion.org
3. Franco y Fraga. De www.alfon-lavidadesdellago.blogspot.com
4. Fraga se baña en Palomares. De www.lamemoriaviva.wordpress.com
5. PP heavy. De www.20minutos.es
6. Mayor Oreja, Camps, Cotino y Rita. De www.lasprovincias.es
7. Cotino y Rajoy con la policía. De www.publico.es
8. Camp, Costa, Rambla y el Bigotes. Carles Francesc
9. Rafael Blasco, la sombra de Camps. EFE
10. Camps convaleciente recibe a Rita en su casa. EFE
11. De Cospedal y Ana Pastor en “Los desayunos de TVE”
12. Intervención de De Cospedal en “Los desayunos de TVE”.De Youtube