UN PASSEIG REPUBLICÀ

Fa un temps, no molt, València va ser, a més de capital d’un país, també d’un Estat. Al segon any del colp militar de Franco, en 1937, el govern de la nació es va traslladar des de Madrid a València. La ciutat es va engrandir, es va transformar en centre polític i cultural, en bressol de totes les avantguardes artístiques que va enllumenar la República.

 

Refugi al carrer Serrans de València

Finestra , ara tapiada , al Palau de Benicarló des on Azaña va pronunciar un discurs

Edificio Racionalista " Cánovas ", obra de Lluís Albert de 1934, al carrer Navellos 8 de València

Enreixat de la porta de l'edifici " Cánovas ", obra de Lluís Albert , al carrer Navellos 8

Palau del Temple, ara seu de la Delegació de Govern, i Presidència en 1937

Edifici al carrer la Pau de Valencia , en 1937 seu de l' Aliança d' Intel · lectuals Antifeixistes

Impacte de metralla en la façana de l ' Ajuntament de València

Refugi a l'institut Lluís Vives de València

Rètol amb l'escut franquista al carrer Comedies de València

Escut franquista de ceràmica a la façana de l' Antic Sindicat d ' Estudiants Universitaris , carrer Comedies

Peno república al Museu Naval de Madrid

Vitrina del Museu Naval de Madrid, amb la fotografia de l' Almirall Valentín Fuentes

...I després de tres anys de guerra, vingué l’exili. I més guerra, i més patiments, i més exili. Victoria Fernández el va contar en un llibre. El 23 de juny va parlar de l’exili dels marins republicans a l’Ateneu de Madrid, una institució que va estar presidida per Manuel Azaña. Cap lloc millor per a recordar uns marins que varen donar el millor d’ells pel seu país, i que per això es varen tindre que allunyar de la seua terra. Cuatro va fer un xicotet reportatge de televisió. Punjant en aquest link es pot vore:


http://www.cuatro.com/noticias/videos/exilio-marinos-republicanos/20100628ctoultpro_11/