PRIMER DE MAIG DE 2011

Tal vegada no hi havia tanta gent als carrers de València manifestant-se com era de desitjar. Però enguany hi havia un fum de motius per a la protesta. Al menys 4 milions,  9 cent mil...raons per la indignació. L’atur ja toca la porta dels cinc milions de persones, una xifra insuportable en qualsevol democràcia.  

Per primera vegada, la manifestació central dels dos grans sindicats, UGT i Comissions Obreres, s’ha traslladat de Madrid cap a les autonomies. Els seus secretaris generals, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, varen estar a València.

Què passa a casa nostra que a pesar de tenir vora 5 milions d’aturats no hi ha més protestes al carrer? La desmobilització té moltes causes. Una d’elles és que l’Estat del Benestar garanteix una sèrie de prestacions que permeten sobreviure a l’atur. L’altra explicació, i no menys important, és l’existència de una gran borsa d’economia submergida.

Dels 5 milions d’aturats, 1 milió ja no rep cap prestació. Aixó pot fer insostenible la pau social. I els sindicats no es poden creuar de braços davant esta situació.

I què passa al País Valencià? Aquí estem per damunt de la mitjana. Aquí ja estem en els 600.000 aturats. Cal dir-ho més fort i més vegades. Sembla que tota la culpa dels nostres mals la tinga Zapatero, aixó és el que diu el PP i els seus altaveus mediàtics. Però alguna culpa tindrà el PP valencià que ha sigut incapaç de crear treball estable, que ha malbaratat els recursos públics, que ha perdut temps i diners en època de bonança i ara està amb les butxaques buides.

Cal mobilitzar-se, però també cal organitzar-se i lluitar per un món més just. Clar que la crisi està fent molt de dany a les persones més dèbils, als que tan sols tenen un sou i l’han perdut o tenen por per perdre-ho. 

Segons Toxo, la culpa de la desmobilització dels treballadors i treballadores no és a soles dels sindicats, també els partits d’esquerra tenen la seua per no donar alternatives progressistes per eixir de la crisi. “Sería muy importante que en la izquierda hubiera un discurso alternativo para volver a ilusionar a la ciudadanía y situarla en la perspectiva de que nada es inevitable, que no tenemos que salir de la crisis bajo la dirección de quienes la crearon, que es lo que está sucediendo. La ciudadanía tiene que reaccionar y la reacción tiene que venir desde la izquierda”, va dir a València Ignacio Fernández Toxo

I és que al nostre país encara no ha calat l’esperit d’indignació que va propagar amb el seu llibret el nonagenari intel·lectual i resistent francès Stéphane Hessel, Indigneu-se! Hi ha moles motius per l’ indignació: que estan pagant la crisi els que no l’ha han creat; que els culpables, bancs i els financers, continuen guanyant molts diners; que totes les ajudes econòmiques semblen que sempre són per als mateixos; que la corrupció ha deteriorat la democràcia;... 

Ací el perill es que una societat sense mobilitzar vaja perdent, pel que se’ls vagen furtant, els pocs drets que encara té. El proper assalt pot ser la educació i la sanitat públiques.

Els sindicats demanen a l’esquerra més ambició, que encapçalen la lluita per una societat més justa, més igualitària, més feliç. 

Altre món és possible, altra societat també.

URBANO GARCIA

urbanogarciaperez@gmail.com

FOTOS:

Urbano Garcia