Cementeri de València, 1 de novembre de 2010.
Tots els anys, per aquest dia, la gent acudeix al cementiri a posar flors als seus sers benvolguts. A València també hi ha esta tradició. Record de tots els morts, encara que no tots tenen nom a la seua tomba.
Des de fa un temps –no massa-, l’Ajuntament de València posa corones de flors a les tombes dels més il·lustres valencians. Però no a tots. L’equip de govern municipal, dirigit per Rita Barberà, sempre s’oblida dels il·lustres republicans.
Hi ha una excepció: Vicente Blasco Ibáñez. Enguany, la comitiva municipal –encapçalada per la regidora de cementiris, Lourdes Bernal, i el delegat de circulació, Alfonso Novo- estava acompanyada per un historiador que deia unes paraules davant del sepulcre. Discurs on no és va dir cap paraula recordant el republicanisme de Blasco Ibáñez. Més que un oblit, un intent de refer la història.
El grup socialista a l'Ajuntament de València va fer una visita alternativa. A les foses de represaliats pel franquisme varen posar corones de flors. Els morts soterrats aquí també mereixen tindre nom i ser enrecordats.
Com el primer batlle de la València republicana, Vicent Marco Miranda, oblidat per la majoria que governa la ciutat.
A la fosa comuna més gran del cementeri de València, sobre la que Rita Barberá volia alçar centenars de nínxols, el Partit Popular va posar una làpida amb un text que és un insult a la memòria dels que alli jatxen, tots assassinats pel franquisme.
La gespa d'este fosar -lliurat del cecle que l'envoltava- s'ha omplit de flors en record dels sers estimats. No hi ha noms, però les flors estàn on els familiars pensen que estan els restes dels seus difunts. Encara hi ha memòria del que va ser un temps de terror.
URBANO GARCIA
FOTOS: Urbano Garcia
No hay comentarios:
Publicar un comentario