EL GUETO DE GAZA

València, 31 de maig de 2010.

Per SMS, Facebook, correu electrònic, telèfon mòbil,...s'ha convocat als ciutadans a manifestar la seua repulsa a l'atac que l’exèrcit israelià ha fet als vaixells amb ajuda humanitària que intentaven entrar a la franja de Gaza, sotmesa des de fa mesos a un cruel e injust bloqueig per part d'Israel.

Pel seu interés, reproduïsc l'article publicat a linformatiu.com:

Israel ataca la flota solidària i mata almenys a 14 activistes

El vaixell amb 1.000 tones d’aliments i medicines per a la franja va ser atacat anit per soldats israelians. A la flota viatja el periodista valencià David Segarra i dos activistes catalans, tots tres es troben sans i estalvis.

El Navi Marmara de La Flota per la Llibertat es trobava a la una de la matinada de hui dilluns a 78 milles de Gaza. A la mitjanit una flota de 4 vaixells i 2 helicòpters es van acostatr a la Flota de la Llibertat per a intimidar als tripulants, que en estos moments estan en aigües internacionals.

Quan ningú s'ho esperava un grup de soldats israelians ha abordat des d'un helicòpter el vaixell solidari. En l'atac han mort, almenys, 14 activistes segons han publicat diferents mitjans internacionals. Els dos activistes catalans estan vius i tant la Generalitat catalana com el Govern central ha confirmat que el valencià david Segarra també està sa i estalvi, membre de la Unió de Periodistes Valencians. Estan a l'espera de ser repatriats.

El govern hebreu ha justificat l'atac malgrat haver sigut en aigües internacionals assegurant que els seus soldats van ser atacats amb ganivets. Espanya i la UE han demanat explicacions a a Israel per l'atac. La flota desembarcarà en poques hores i es coneixeran més detalls perquè les comunicacions amb el vaixell estan tallades.

Esta vesprada a les 19 hores s'ha convocat una concentració a la Plaça de l'Ajuntament per a solidaritzar-se amb la flota de la Llibertat. També per condemnar la masacre portada a terme per l'exèrcit israelià.

La Flotilla de la Llibertat compta amb 7 vaixells i un total de 800 persones a bord (entre elles 25 parlamentaris europeus) tenia pensat arribar a Gaza hui però les maniobres de l’exèrcit poden evitar que mil tones d’aliment si menjat arriben a la població palestina, assetjada des de fa dos anys per Israel.

S'ha convocat una concentració enfront del Consulat d'Israel a Barcelona, a les 19 hores de hui si finalment s'intercepten els vaixells.

L'estat d'Israel ha declarat les aigües de la costa de Gaza “zona militar”, després de qualificar d'acte “de provocació” la Flotilla de la Llibertat. Aquesta Flotilla, que va partir el passat dia 26 de les costes de Creta, transporta més de 800 persones de la societat civil internacional (entre elles, 15 parlamentaris de la Unió Europea) i al voltant de 10.000 tones d'ajuda, en el que s’ha considerat ja la major acció de vocació pacífica en la història de l'activisme humanitari.

La declaració unilateral de l'estat d'Israel converteix qualsevol traspàs dels límits de vaixells sense autorització en un acte il•legal, i per tant considera legítim interceptar la Flotilla i dirigir-la cap al port de Ashdod, on arrestaria als seus passatgers i els traslladaria a un centre de detenció temporal.

Tenint en compte que les aigües de la costa de Gaza no li pertanyen segons la legislació internacional, les accions de l'estat Israelià podrien ser considerades, com a mínim, de pirateria, segrest i detenció il•legal, sense oblidar que incorren en una contradicció bàsica al assegurar oficialment que ja no estan ocupant la Franja de Gaza.

El portaveu de la nova Alta Representant d'Afers Exteriors i Política de Seguretat de la Unió Europea, Catherine Ashton, ha emès un comunicat oficial cridant a la calma de les parts i reiterant la posició europea d'una obertura “immediata, sostinguda i sense condicions de les fronteres per al flux d'ajuda humanitària, productes comercials i persones de i cap a Gaza”.

L'estat d'Israel ha declarat les aigües de la costa de Gaza “zona militar”, després de qualificar d'acte “de provocació”.

Fins al moment, l'única manifestació del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació ha estat assegurar que es prestarà la deguda “assistència consular” a Manuel Tapial i Laura Arau (els dos ciutadans catalans que participen en l'acció) en cas que els detingueren.

Els inicialment 9 vaixells de la van partir des de diferents punts del Mediterrani unint-se a l’illa de Creta el dia 26 de maig, després de l'arribada del Mavi Marvara, un vaixell de càrrega que va partir a mitjans d’abril de les costes irlandeses. Este vaixell, esponsoritzat pel poble Malaisi i que porta materials donats per la ciutadania d'Irlanda, Escòcia i Gran Bretanya, conta també amb el finançament de milers de persones del voltant del món.

L'acció està coordinada pel Free Gaza Movement i participen la Turkish Relief Foundation, la Perdana Global Peace Organization de Malàsia, la Campanya Europea per a acabar amb el setge de Gaza i les iniciatives Sueca i Grega Boat to Gaza.

El primer viatge del moviment Free Gaza va tenir lloc a l'agost del 2008, quan es van traslladar a 44 passatgers de 17 països, després de dos anys de treball per a aconseguir donacions i materials. Entre ells hi era María del Mar Fernández, catalana de Vilanova i la Geltrú. Advocada criminalista retirada, dedicada al suport actiu de Palestina, ha estat ferida en diverses ocasions per les tropes israelianes mentre participava en manifestacions pacífiques.

Després d'este primer, històric, viatge, se n'han realitzat set més, amb estudiants, periodistes, parlamentaris de la Unió Europea, i persones anònimes d’arreu del planeta. L'últim dels viatges va ser interceptat per l'exèrcit israelià el 30 de juny de 2009. Els 21 passatgers del Spirit of Humanity van ser segrestats abans de ser deportats entre el 3 i el 7 de juliol. Entre ells es trobaven la premi Nobel Mairead Maguire i la ex congressista nord-americana Cynthia McKinney. http://www.linformatiu.com/

Fotos:

URBANO GARCIA Concentració en València solidaritat Gaza 31 de maig de 2010

L'INFORMATIU David Segarra entre Laura Arau y Manuel Tapial, tres dels activistes del vaixell solidari amb Gaza

XÚQUER

Sueca, 29 de maig de 2010.

Imatges:

URBANO GARCIA Manifestació Xúquer Viu Sueca 29/05/2010

Foto del Riu Xúquer al seu pas per Alzira. Seisdoble blog

FELIX BENITO Acuarel.la del Riu Xúquer

AJUSTES

Llegó la mala hora de apretarse el cinturón y adelgazar la estructura del Estado. Ese sueño tan querido por quienes obtienen de la falta de controles su mejor fuente de beneficios. Digo de esos neo liberales que nos han llevado con su ambición especulativa a la actual crisis, financiera y algo más. Y allá que va la socialdemocracia dispuesta a echar una mano para sacarnos del marasmo. No faltan a esta cita con la historia los estudiosos del marxismo que repiten, no sin razón, que lo que ahora ocurre ya lo predijo el maestro. No lo de la socialdemocracia que, como conviene saber, el propio Marx contribuyó a fundar. De lo que habló el filósofo fue de las crisis cíclicas del capitalismo. Y aunque la actual no tenga todas las características de las estudiadas por él, sí que tiene elementos parecidos que la hace equiparable.

RECETAS

Siempre que estalla una crisis económica surgen liberales iluminados dispuestos a dar la receta mágica que resuelve todos los problemas. La fórmula suele ser siempre la misma: un poco de abaratamiento del despido, algo de flexibilidad laboral, y mucho de adelgazamiento del Estado. Es curioso que nunca se haya demostrado su eficacia. Da igual. El caso es remar hacia ese objetivo. Por eso las recetas de Rajoy y su cohorte nos suenan a déjà vu. Son viejas recetas. Lo mismo les ocurre a las propuestas del Fondo Monetario Internacional y de la Unión Europea. Viejas recetas, sin atisbo de autocrítica, sin voluntad de corregir errores pasados. Se limitan a ir a favor de la corriente dominante, sin pensar que al final del rio puede haber un peligroso salto de agua.

Soluciones alternativas haberlas, haylas. Aunque carecen de coro mediático que las publicite. Se puede optar, por ejemplo, por incrementar el impuesto de las sicav. Esas Sociedades de Inversión de Capital Variable que tan solo tributan el 1%. Se podría recuperar el impuesto de Transmisiones. La revisión del Concordato con el Vaticano podría facilitar otras recaudaciones, anulando la financiación de la enseñanza religiosa, o los beneficios fiscales de los que goza la jerarquía católica. Por no hablar de la persecución a la economía sumergida. Posiblemente, la socialdemocracia gobernante guarde alguna de estas soluciones en la recámara de sus propuestas. Por ahora, el Presidente del Gobierno ha preferido aplicar fórmulas rápidas, de impacto inmediato en el sanedrín que dirige la UE y el FMI. Los sindicatos están con la mosca tras la oreja y ensayan una huelga que podría ser general si no hay medidas más justas.

Lo cierto es que la administración central de Estado se ha puesto a dieta. No ocurre lo mismo en algunas autonomías que, lejos de seguir el ejemplo de Castilla-La Mancha, mantienen inalterable su lista de gastos onerosos. ¡Qué ahorren ellos!, gritan a coro Rita y Camps, mientras lideran una de las comunidades y ayuntamientos más endeudados de España.

HIENAS
“Hienas bolcheviques”, así calificó Carlos Iturgáiz, discípulo de Mayor Oreja, a los que critican a Camps por su connivencia con la trama Gürtel. Lo dijo en Valencia, en el acto de exaltación al líder. Por cierto, un acto al que no asistió Rajoy, que prefirió comer caracoles en Lérida. Sólo Rita dio calor materno a su ahijado. Lo que no faltaron fueron difamaciones e insultos para intentar descalificar a ZP. Quien se retrata con esos exabruptos es quien insulta, no el insultado. ¿Dónde están las hienas?

Algo de humor. Entra un funcionario en una farmacia. Cara seria, no está para bromas. En el interior, un jubilado se desternilla de risa ante el más mínimo comentario. “Deme lo mismo que a ese señor”, dice el recién llegado. Una escena parecida ocurría en un restaurante en la película Cuando Harry conoció a Sally. La actriz Meg Ryan finge un orgasmo que ha pasado a la historia del cine. Pues eso quisiéramos todos, que alguien nos diera la receta mágica contra la adversidad. No es fácil. Muchas veces es cuestión de química, la única que puede hacer milagros en tiempos de incertidumbre.

NOTA: La CAM se fusiona en frío con otras Cajas, mientras Bancaja sigue deshojando la margarita de su futuro. Alicante da una lección financiera a Valencia.

URBANO GARCÍA
urbanogarciaperez@gmail.com

Imágenes:
P. BALBOA "Apretándose El Cinturón"
elplural.com "Rajoy"
CABILDO PAULA "FMI"
ALVARO propio blog Mi mundo "Ajustes"
Tierra tiros blog "hienas"
Meg Ryan en "Cuando Harry encontro a Sally una"

EL TRENET AL CARRER

Feia temps que no assistia a un sopar popular al carrer. ¡Hi ha tantes coses que es perden a les grans ciutats! Però l’altre dia, el divendres 21 de maig, mestres i mestresses, pares i mares, xiquets i xiquetes de l’escoleta El Trenet de València varen recuperar el carrer per a la festa. Celebraven el trenta aniversari d’una experiència pedagògica única.

Tres dècades després d’haver encetat el camí de formar ciutadans i ciutadanes lliures, hi ha que obrir de nou una finestra a la festa amb veïns i veïnes. Per aixó varen parar les taules a la plaça de Patraix, el barri que acull El Trenet. Molts dels deixebles que han pasat per esta escoleta encara viuen a Patraix, i porten al seus fills al mateix lloc on ells varen aprendre les primeres cançons.

Per celebrar l’aniversari, pares i mares, xiquets i xiquetes han gravat un CD amb cançons de les que es canten als patis de El Trenet, i l’han posat el títol de Trentatrens. L’idea original i el disseny de la caràtula són obra d’antics alumnes de l’escoleta. Alumnes que varen tindre el seu primer aprenentatge en un ambient de llibertat.

Des de la creació de El Trenet per un grup de joves mestres, ha plogut molt al País Valencià. Al principi es varen constituir en cooperativa. València bullia com cassola en forn, i les inquietuds pedagògiques omplien de projectes nous als recents titulats en magisteri. Rosa Sensat, Freinet,... eren models a imitar, però també estava el reviscolament del valencià. La construcció d’un país en llibertat passava per la creació de ciutadans lliures. I tot això no seria possible sense una escola moderna.

Després vingueren els retalls. L’arribada del PP a l’Ajuntament de València va ser un desastre per a l’educació infantil. Les escoletes varen ser les primeres en patir la política de la dreta. Es varen tallar les subvencions. Es varen tancar les poques escoles infantils públiques que hi havia. I es va implantar el xec escolar, una mena de subvenció als pares per a poder mantindre les escoles privades. El valencià es va abandonar i les modernes pedagogies es varen criticar per poc arrelades a les suposades necessitats socials.

Trenta anys després, El Trenet encara te les seues portes obertes. És un centre autoritzat per la Conselleria d’Educació, que subvenciona als pares dels xiquets amb 140 euros, si tenen 1 ó 2 anys, i 92 si són de 2 ó 3. Trenta anys després, els mestres i mestresses treballen amb la mateixa il•lusió del primer dia, per que això, la il•lusió, no s’acaba mai.

L’escoleta El Trenet està en el carrer Ramon de Castro, a l’anomenat antigament Barri Obrer, encara que també te una porta oberta al carrer Calamotxa, 12, al barri de Patraix de València.

Fotos: Urbano García

DÍAS DE MAYO

Días de plomo. De esos que pesan sobre cuerpos y conciencias. Así han sido estos últimos días. Días en los que se ha escrito otra página en ese libro de la infamia en el que colaboramos, a nuestro pesar, desde hace demasiado tiempo. Hablo de Garzón. ¡Sí!, del juez que se atrevió a abrir la caja de Pandora en que se ha convertido nuestra memoria histórica. Un armario lleno de cadáveres que pocos jueces se atreven a abrir, no sea que se vean obligados a levantar un informe forense que certifique una muerte violenta, quizá con brutal ensañamiento.

Ahora, 33 años después, despertamos del sueño. La ley de amnistía del 77 no era ni como nos la vendieron, ni como quisimos imaginarla. Ni la Transición fue tan modélica. Ni es tan fácil desprenderse de tantos años de dictadura. Tiñe la piel. También las almas. Pero el tempo judicial tiene su ritmo, a veces demasiado lento, otras veloz como el viento. Dejemos pues que el procedimiento se desarrolle. Dejemos que los jueces trabajen en paz, en silencio, que nadie turbe sus deliberaciones. Jueces haciendo política a su manera, como sólo ellos saben. Con su metalenguaje críptico y sus laberínticos procesos.

Visito el blog de Justo Serna http://justoserna.wordpress.com/ y me encuentro de cara con Kafka. ¡Xé, qué casualidad!, Kafka.

IMPUTADO
¡Sí!, así está Camps, mal que le pese. Está como estaba antes de que el “más que amigo” De la Rúa diera carpetazo al asunto de los tres tristes trajes. Imputado suena fuerte, ¡sí!, muy fuerte. Pero es un estado del proceso, que diría Kafka. Estar imputado no quiere decir ser culpable. Por encima está la presunción de inocencia. No existe presunción de imputado. O se está, o no, al menos en términos jurídicos.

Camps quiere jugar su tiempo al margen del judicial. Le gustaría tener un veredicto en las urnas antes que en los tribunales. Busca desesperadamente el indulto de los votos, como quien busca el perdón de sus pecados. Pero Dios no tiene vela en ese entierro. La tiene Trillo, por eso lo lleva en volandas, para que ralentice al máximo la causa. Es la mano que mece la cuna de las tres querellas contra Garzón. “Ya han caído dos de los tres de la cacería”, dijo un ufano Camps refiriéndose al ex ministro Bermejo y a Garzón. El tercero al que se refería es el jefe de la policía judicial. A pesar del barullo y de querer implantar la inquisición, ningún juez considera molestas estas intromisiones. ¿Por qué será?, me pregunto.

El mismo día en que el Supremo reabrió y devolvió al juez Flors la instrucción del caso Camps, Juan sin Miedo reunió a su cohorte ejecutiva. La mitad excusó su asistencia. Ripoll dijo que su ausencia fue voluntaria. Todo un reto. Camps salió del sanedrín como entró, escoltado por Rita, su ángel de la guarda. Fueron recibidos y despedidos por un grupo de ciudadanos hartos de la corrupción. “¡Dame tu filiación!”, le reclamó Rita a una manifestante en un intento de cercenar la libertad de expresión.

De la cumbre del PP regional salió la voluntad de constituir una comisión que estudiara la posibilidad del adelanto electoral. Una prerrogativa del President tras la reforma del Estatut. Dos días después, en la sede nacional del PP, Camps tuvo que echar marcha atrás. A cambio parece que consiguió el compromiso de Rajoy de asistir el sábado 22, en Valencia, a los fastos del tercer año de su victoria. Camps pretende en ese acto entronizarse como candidato imputado. Pero, ¿lo logrará?

29 SEGUNDOS
Ese fue el tiempo que le dedicó la televisión del régimen a la decisión del Tribunal Supremo de reabrir la causa de Camps y los tres tristes trajes. Según criterio del editor, la noticia no tenía suficiente entidad como para dedicarle más atención en el informativo. ¡Viva la censura! Piensan los directivos de Canal 9 que esa es la mejor forma de que los valencianos no nos enteremos de nada de lo que pasa en y a nuestra comunidad. Menos mal que la sociedad civil da señales de madurez. Sin ir más lejos, el colectivo En Moviment se presentó en la sede del PP, en Madrid, para pedir el cese de Camps con una inmensa moneda en la que además de su caricatura ponía On estan els meus diners? Pues eso.

NOTA: Garzón irá por fin al Tribunal Penal Internacional y Camps… ¿dónde irá Camps?

URBANO GARCÍA

urbanogarciaperez@gmail.com

Imágenes:
GOYA Fusilamientos del 3 de mayo
Exhumación fosas. CLEMENTE BERNAD
Camps junto al aún presidente del TSJ, Juan Luis de la Rúa, en foto de archivo EFE/KAÏ FÖRSTERLING
Camps y Barberá abandonan el TSJV tras la declaración del president por el Caso Gürtel (EFE)
CARLES FRANCESC. Camps y Rajoy en un mitin en la Plaza de Toros de Valencia.
EN MOVIMENT protesta por la corrupción ante la sede del PP en Madrid

TROBADES

“Una nau sense rumb i sense timoner”, així va qualificar el President d’Escola Valenciana, Diego Gómez, la política educativa del Consell i l’actuació del Conseller Font de Mora, durant les Trobades celebrades el diumenge 16 de maig a la Ciutat de València.

Les Trobades de les escoles en valencià varen nàixer al caliu de la Transició, com tantes coses bones, a hores d’ara perdudes. Enguany han complit el seu 25 aniversari, i encara tenen molt que reivindicar. I és que estem molt lluny d’aconseguir la desitjada normalitat lingüística.

A pesar de tindre la Llei d’Us i Ensenyament, a pesar de que hi ha una Acadèmia Valenciana de la Llengua -teòricament encarregada de vetllar pel compliment de la llei-, a pesar de que tenim un mitjà de comunicació públic que -també en teoria- estén l’ús del valencià a tota la societat,…A pesar de tot aixó, el valencià és una llengua que cada vegada es parla menys, de la que a penes es lleig, i que encara no és demana com a requisit en les oposicions a funcionari.

L’èxit de les Trobades és l’èxit d’Escola Valenciana, una entitat cívica que agrupa a 24 associacions en defensa de la llengua arrelades a tots els racons del País Valencià. Aixó fa que Escola Valenciana mantinga una estreta relació amb la societat i que les seues reivindicacions espiguen amb total sintonia amb les de la mateixa societat civil valenciana, com va dir el seu President. http://www.escolavalenciana.com/

Enguany, les Trobades a València han tingut lloc al ara barri, abans poble, de Benimaclet. A la plaça de l’església, i pels seus estrets carrers s’ha estés la festa educativa. Vora 25 mil persones. Famílies senceres. Molts xiquets i xiquetes omplint les activitats lúdiques i participant en la manifestació.

Les Trobades són una festa per a l’escola, una festa per a la democràcia. Diumenge és va vore a Benimaclet, però també a Elx i a Gàtova, al Camp de Túria, una comarca on es parla poc el valencià i on a pesar d'aixó es varen reunir més de sis mil persones per reivindicar més escoles on es puga estudiar en la nostra llengua.   

Fotos: Manuel Picó i Urbano